Se’ns moren les plantes és una peça sonora itinerant de Marc Villanueva Mir i Xesca Salvà que es presenta com un recorregut a peu amb auriculars per un espai natural. Una passejada que esdevé una pel·lícula sense càmera: una experiència immersiva en què cada espectadora es converteix en ulls i oïdes d’un film invisible que es desplega entre els seus passos i el paisatge.

La proposta parteix d’una idea clara: el que escoltem —i el que no— és una qüestió política. El projecte ens convida a observar i escoltar el bosc des d’una perspectiva alterada. Allò que semblava natural i conegut es transforma progressivament en un territori misteriós, ple de veus, relats i atmosferes sonores que barregen document, ficció i imaginació. Sentirem parlar de plantes monstruoses, llavors espoliades, meteorits vegetals i trobades amb alienígenes. El resultat és una al·lucinació col·lectiva que desmunta la relació convencional entre el que veiem i el que sentim.

La peça parteix de la mirada dels primers botànics europeus que van arribar a Amèrica amb les expedicions colonials. El paisatge, entès com un arxiu viu, es converteix aquí en escenari de ciència-ficció, espai d’espoli i de meravella, on res no és del tot el que sembla. Un dispositiu sonor per qüestionar com escoltem, què considerem natural i quins relats han quedat fora de camp.