Rochelle — DIGIT Festival 2026
Un set no neix mai d’un sol origen. Més aviat sembla un conjunt de senyals provinents de geografies diverses que es troben en un mateix espai, com una sèrie d’indrets recordats alhora. És una mena de moviment dens i deliberat.
L’aproximació de Rochelle a la cabina no es defineix només per la selecció de temes, sinó per una col·lisió conscient de textures. Actualment establerta a Barcelona després de passar per Houston i Nova York, fa més de quinze anys que es mou dins l’ecosistema de la música electrònica —de ballarina a producció d’esdeveniments i finalment a la cabina— desenvolupant una manera d’escoltar pacient i observacional, centrada en el metabolisme d’una sala més que no pas en les imposicions del gènere.
Els seus sets mantenen una tensió elàstica on el dub i el post-punk es dissolen dins d’un downtempo psicodèlic i embriagador. Li interessen els ritmes reptants i les melodies lleugerament deformades: un pols mecànic i persistent al costat d’un fragment de jazz estirat fins a convertir-se en una mena de fantasma estructural. Acid, breaks, garage, electro i house apareixen menys com a categories i més com accents dins d’una mirada que difumina els gèneres, alimentant-se d’històries percussives regionals i de tradicions folk globals per trobar ressonàncies entre genealogies llunyanes i formes descentrades de producció electrònica. No hi ha pressa per resoldre res. Els sons es mantenen en un estat de distorsió bella, acumulant una pressió constant i magnètica que manté la sala en una mena d’animació suspesa.
Aquest mateix instint dona forma a SYZYGY, la seva plataforma dedicada al so exploratori. És un mètode obert, un espai perquè artistes desenterrin i recorrin estructures sonores que sovint queden fora dels entorns més convencionals. Una recerca constant d’una lògica que només es revela si s’hi aprofundeix prou.
Un set no neix mai d’un sol origen. Més aviat sembla un conjunt de senyals provinents de geografies diverses que es troben en un mateix espai, com una sèrie d’indrets recordats alhora. És una mena de moviment dens i deliberat.
L’aproximació de Rochelle a la cabina no es defineix només per la selecció de temes, sinó per una col·lisió conscient de textures. Actualment establerta a Barcelona després de passar per Houston i Nova York, fa més de quinze anys que es mou dins l’ecosistema de la música electrònica —de ballarina a producció d’esdeveniments i finalment a la cabina— desenvolupant una manera d’escoltar pacient i observacional, centrada en el metabolisme d’una sala més que no pas en les imposicions del gènere.
Els seus sets mantenen una tensió elàstica on el dub i el post-punk es dissolen dins d’un downtempo psicodèlic i embriagador. Li interessen els ritmes reptants i les melodies lleugerament deformades: un pols mecànic i persistent al costat d’un fragment de jazz estirat fins a convertir-se en una mena de fantasma estructural. Acid, breaks, garage, electro i house apareixen menys com a categories i més com accents dins d’una mirada que difumina els gèneres, alimentant-se d’històries percussives regionals i de tradicions folk globals per trobar ressonàncies entre genealogies llunyanes i formes descentrades de producció electrònica. No hi ha pressa per resoldre res. Els sons es mantenen en un estat de distorsió bella, acumulant una pressió constant i magnètica que manté la sala en una mena d’animació suspesa.
Aquest mateix instint dona forma a SYZYGY, la seva plataforma dedicada al so exploratori. És un mètode obert, un espai perquè artistes desenterrin i recorrin estructures sonores que sovint queden fora dels entorns més convencionals. Una recerca constant d’una lògica que només es revela si s’hi aprofundeix prou.